El model lingüístic d’àmbit restringit de l’alguerès,
una altra fita aconseguida.
Una altra fita aconseguida. Era
l’any 1993 quan al cap de moltes reunions preparatòries, Òmnium
Cultural de l’Alguer esdevenia una realitat. Aquesta nova associació
algueresa sorgia per impulsar un programa cultural anomenat “Nova línia”
i que havia estat consensuat per tots els membres del Grup Promotor d’Òmnium
Cultural, al llarg de més d’un any de reunions de treball. La “Nova
línia” era un escrit ambiciós. Presentava el programa de la
nova associació amb incidència en diversos àmbits, social,
educatiu (formació de mestres), escoles (classes de català
a les escoles de l’Alguer), mitjans de difusió (premsa, ràdio
i TV), ensenyament universitari i encara en el de promoure la revivència
de tradicions i costums. Si bé és cert que és aconsellable
no mirar enrera, sí que ho és comprovar com en cada un dels
àmbits proposats en el document “Nova línia” de fa més
de deu anys, hi trobem la correspondència d’una feina feta, en la majoria
d’àmbits, un treball ampli, incident i de qualitat. No podem fer memòria
de tot plegat, als nostres ulls gaire bé impossible de realitzar en
aquells temps. Com un somni era aleshores i que ha esdevingut fet constatable
actualment.
En la línia de treball lingüístic,
qüestió que va a cavall entre els dos àmbits l’escolar
i el de mitjans de comunicació, quant l’edició i l’estil, es
va començar una empresa que, avui culminada, i concretada en un llibre
de tres-centes cinquanta pàgines, és l’instrument imprescindible
per a la qualitat de l’ensenyament de la llengua parlada a l’Alguer.
Crec que és bo recordar, en aquesta avinentesa,
aquelles persones que varen creure i confiar en Òmnium Cultural
de l’Alguer des d’un bon principi i que, han mort. Mn. Manunta, Don Mateo
Guillot i el Dr. Antoni Soggiu.
Així, doncs, des que es va fundar Òmnium
Cultural de l'Alguer i, uns anys després, el seu centre de recursos,
la voluntat de disposar d'un registre d'àmbit restringit de la parla
dels algueresos es convertia cada dia en una necessitat. Aquesta necessitat
va créixer més i més quan es va planificar el primer
ensenyament estructurat i d'ampli abast del català de l'Alguer, mitjançant
el Projecte Palomba, per a l’aplicació del qual calia un referent normatiu
avalat per la nostra màxima institució científica l’Institut
d’Estudis Catalans que donés la seguretat necessària a l'hora
d’usar, a ensenyar i aprendre la llengua, amb les estructures lingüístiques
pertinents a la variació.
L’elaboració del Model d’àmbit restringit
de l’alguerès és fruit d'una feina llarga i persistent, feta
per un conjunt de mestres, universitaris i experts, d'anàlisi, consulta
i disquisició, d’aplicació científica d'una metodologia
estricta basada en el buidatge documental dels textos de difusió i
dels materials didàctics elaborats i treballats pel Centre de Recursos
Maria Montessori, que suposen milers i milers de fulls escrits en català
de l'Alguer. Cal agrair especialment la feina d'ordenació, orientació
i recerca de l'actual coordinador de l’esmentat Centre de Recursos i responsable
del Servei de Normalització Lingüística, en Luca Scala.
Aquest document va ser presentat a la Secció Filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans perquè en considerés l’aprovació,
conjuntament per Òmnium Cultural de l'Alguer, el Centre de Recursos
Pedagògics Maria Montessori de l’Alguer, el municipi de l'Alguer i
l'associació Enllaç.
Amb data de 12 d'abril de 2002, la Secció Filològica,
després de fer algunes observacions que hi són recollides, es
pronuncià afirmativament, avalant la proposta presentada.
Avui, i gràcies al suport de l'Associació
Enllaç, que promou tantes activitats i tan nombrosos projectes a l'Alguer,
n'oferim una edició provisional adreçada a tots els experts
i interessats en la variant algueresa i en la dialectologia en general. L'edició
s'ofereix també, molt especialment, als ensenyants d'alguerès
de qualsevol nivell educatiu, reglat o no reglat.
Poder disposar d'un model lingüístic referit
a la variant algueresa amb l'aval de l'IEC és una altra fita guanyada
vers la tan desitjada normalitat de la llengua catalana en cada un dels seus
territoris.
Joaquim Arenas i Sampera
Pedagog i escriptor